veus ta companyassen et graduassen cascuna en la sua dignitat, e mentre tu les amist no lexaren la tua companyia. Es ver que ara ab vituperi les has foragitades de ta casa e metentles en oblit les has mostrades les feres e ingrates espatles, donant la tua vida a coses lasciues e no pertinents a tu, e, viuint viciosament, te est fet sepulcre podrit e plen de corrupcio. E tu que en lo mon axi per caualleria com per sciencia resplandies, ara est difamat aci on nouament te conexen, e ho series molt mes si a la primera vida no tornaues. Yot prech requir e amonest que torns al studi e vulles honrar aquestes dees que tan honrat e fauorit, e lexa aquexa vida qui porta lome a fretura, vituperi e desonor, e la sciencia que es don diuinal e eternal, no la vulles cambiar per la brutura e sutzura terrenal e temporal. Car si ho has legit, Sant Gregori ta dit: vilescunt temporalia cum considerant eterna. E daci auant aquestes dees, ques clamen rahonablement de tu, no tornen pus per aquesta causa dauant mi, sino sies cert que not aprofitara tant lo tresor de Cammar com te noura la tua desconexença e ingratitut. E dites aquestes paraules daquell loch se parti. Curial, despertant se, estech fort marauellat e pensa be en ço que somiat hauia, e feu juyhi que Baco li hauia dita veritat, perque tantost lo jorn seguent feu cercar libres en totes les facultats e torna al studi segons hauia acostumat, tenint per perdut aquell temps que sens studi hauia viscut.
