retengueren a força. Lo Rey, sentida la remor, vench vers aquella part e volgue saber tot lo fet. Guillalmes se mes a genolls e suplica lo Rey que lo seguent jorn fos la batalla. Lo Rey mira Curial en la cara. Curial no dix res, mas besa la ma al Rey axi com si ja ho hagues atorgat. Lo Rey se marauella e dix:—¿Perquem hauets besada la ma?—Perquem par que hauets respost queus plau.—O, dix lo Rey, molt sab aquest lombart. Tots los que stauan entorn se marauellaren de la abtesa de Curial, si tot parlaua ab paraules blanes e no ab aquell mouiment ne ab aquella furor quel breto. Perque lo Rey de volentat de les parts los assigna lo jorn seguent, e fetes venir les armes e regonegudes be, les reenuia als cauallers, axi com aquelles qui eren eguals e noy hauia que dir. E lo Rey joue, qui era molt fumos e hauia hauda molta malenconia de les paraules de Curial, car tots los circunstans lo acusauen de ultraios, confiant de la força e virtut del breto, se mes la ma al cap e jura per aquell que lexaria venir la batalla a fi. Los cauallers ho saberen e mostraren hauer ne plaer. En laltre jorn los cauallers son al camp ben mati, e, fetes les cirimonies acostumades, lo un contra laltre comencen a moure. Yous dich que molt apren lo foll com Deus li depare maestre qui li mostre, e axi Guillalmes apres de tembre, que no ho sabia. Perque abdosos sacosten e donen se de les hatxes marauellosos colps. Curial, be que fos molt forts ans fortissim, ab aço ensems hauia un saber; que comportaua molt la sua persona
