e lo seu ale, e sabia conexer lauantage de la batalla, e com veya la sua no la lexaua perdre. Laltre prodich e foll ab incredible ardiment despenia tota la sua força, e com mes anaua, mes se esforçaua e cansaua. Curial lo feria per los braços e per les mans, en tant que lo breto comença a fluxar, e costret per lo cansament torna quatre o cinch passos atras. Curial nol segui, ans en aquell mateix loch estech. Lo breto, cansat e las, comença a reposar axi com aquell qui ho hauia ben obs: laltre speraua quant se voldria moure. Lo breto, qui deuia tornar a la batalla, se feu altre poch atras e alça la cara del bacinet, e per totes aquestes coses Curial conech que los fets del breto anauen mal. Aquest mateix juyhi feu lo Rey e feren tots los qui mirauen la batalla. E com Curial vees que lo breto nos mouia, dix:—Guillalmes, ¿perque sots vengut aci? Pus brau erets en la cambra del Rey; ara no hauets mester queus tenga.—Perque Guillalmes auergonyit per aquest tan gran improperi, ab gran cuyta baxa la cara del bacinet e, desijos de morir, ab passos molt cuytats ana contra Curial e començal a combatre molt asprament. Curial, qui no dormia, dona un colp tan forts de la hatxa al breto en la man dreta, que la hatxa li feu caure de les mans. Lo breto mes mans per lespasa, mas laltre li hach donat altre colp tan gran en lo cap, que tot lo tabuxa. Lo breto, no curant de la spasa, se volgue metre en ell e abraçarlo. Curial li dona un altre colp axi forts al cap que lo breto anuides se tench en peus. Curial li percut altre
