89.
URIAL, qui oy parlar daquella jornada o batalla que deuia esser entre Lemperador e lo Solda, trames fort cuytadament per una quantidat de les dobles que hauia aportades de Tuniz, e entre tant conuida molts cauallers e gentils homens pregantlos que per sos gatges volguessen esser en aquella jornada en companyia sua, e obtenguda bona e alegra resposta, tantost que los diners foren venguts, paga les gents e parti. Los cauallers e gentils homens qui ja apunt stauen, pres lo sou, partiren e continuaren son cami a la frontera on maior quantitat de Turchs hauia, e diu se que foren los primers estrangers qui a la dita frontera eren atesos. Lemperador que sabe la venguda de Curial ab mil bacinets fonch alegre molt, sabent que era un dels millors cauallers del mon. E scriui a Curial loant molt la sua venguda, oferintse molt a ell axi com era raho. Curial vista la manera dels Turchs, los quals cascun jorn combatien a cors per cors ab aquells quis metien en auinentesa de fer armes... (12) Atressi ascaramuçauen a tants per tants e algun jorn se mesclauen moltes gents en les escaramuces, en manera que sabia mes a batalla mortal que no a escaramuça. Curial mira molts jorns e viu que un turch apellat Critxi, home molt fort e gran de la persona, capita de tots los Turchs qui eren en aquella frontera, ardit e gran emprendedor, hauia morts alguns chrestians en duello. E axi mateix en les escaramuces era tant temut, que ja no trobaua en qui pogues metre ma, car tots los chrestians lo esqui-
