vauen com si fos tempesta o lamp. E tanta era la sua força, que tots los Turchs lo apellauen Hercules lo fort. E com Curial moltes vegades en diuerses jorns lagues mirat, e vist que no li exie chrestia algun per combatre ab ell, hach molt gran malenconia e jura per Sant Jordi, que si lo Turch altre jorn exia, ell lo combatria. La nit seguent mossen Sant Jordi se mostra a Curial e dixli:—O caualler, amich meu, tu has vuy jurat combatre lo Turch apellat Critxi; ve segur a la batalla, e aporta aquesta creu mia als teus pits, car tu seras vencedor no solament en aquesta batalla, mas en totes altres que a requesta daltri empendras. E prechte que no requiras algun chrestia de batalla, mas si est request seras vencedor; e desparech. Curial, desparegut mossen Sant Jordi, se desperta e trobas un petit escut blanch als pits, ab una creu vermella que paria sanch qui brullas. Leuas tantost del lit, e aquell escut feu cusir en lo seu jupo, per manera que sens aquell nulls temps anas, e hach daqui auant tanta deuocio e tanta confiança en Sant Jordi, que nos tench per dit que hom del mon li pogues fer força. Lo jorn seguent, axi com per nostre senyor Deu era ordonat, tractants los fats, aquell desauenturat Turch ab molts altres a la escaramuça ja començada peruench, e mostras entrels altres marauellos duch, capita e senyor. E era tractat ab tanta reuerencia per ells, que si fos lo Solda no podien mes fer. Critxi, qui molt gran desig hauia de combatre, se mes a peu dauant los seus. Curial sarma,
