Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/498

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
478
Curial y Guelfa.

apres dels set anys que estech en catiu, exir ab honor e aconseguir en un punt maiors honors e maiors fauors que dabans no hauie? ¿Que direm de la sua captiuitat, sino que Nostre Senyor Deus li volgue trametre aquell flagell per que nos altificas mes de ço que li pertanyia? E segons que he hoit, una noble donzella mora, filla daquell quil hauia comprat, refusant lo matrimoni del Rey qui la volie, se mata per que aquest no la volch amar. Axi que aquell qui Deus vol aiudar, aiudat es, el altre vanament se treballa. E aquest no pot esser que no sie gran senyor en lo mon. Replica lo Marques:—En ma fe, ma sor, en punt estich de anar a ell desfreçat. La Guelfa respos que no li paria condigna cosa que per veurel anas tan luny, e que ell se vendria per temps el veuria. Ladonchs lo Marques, sens altra deliberacio, dix:—Certes, ma sor, yo ire en tot cas e fare tres coses: seruire a Deu, veure a Curial, e axi mateix haure lamor del Emperador, que no es poca cosa. Perque tantost ab molt gran cuyta pagades primerament les sues gents, sich parti e en pochs dies fonch ab Lemperador, lo qual lacolli molt be e li feu festa molt gran.

93.

L

EMPERADOR, com lo dia de la batalla sacostas, aiustades totes les sues gents, e manat que anassen al loch on la batalla deuia esser, comença a caualcar e, per ses jornades ja tota la gent en aquell loch aiustada, axi mateix cercat couinent loch pera