hauras fet quant hauras fet morir aquest caualler qui nos pot defendre? Dichte que posat que ell sie malmerexent, la qual cosa ell nega, maior venjança es a tu lo perdonar que no ço que fas fer, tenint dauant tu sos fills, los quals per pahor de tu no gosen defendre son pare. Lo caualler respos quel hagues per escusat que quants ell noy mudaria res.—Si Deus maiut, dix Curial, vos hauets poca part ab Deu e menys ab honor de caualleria, la qual vos nega que judiciariament home quius hage ofes no deiats perseguir, molt menys aquells qui ofensa nous han feta. Laltre respos:—Caualler, molt son maravellat de vos e de ço que diets, empero puys tanta cura hauets dels fets enque res nous va, e vets sos fills qui sabent la veritat nol volen defendre, prenets ho vos que a mi plau donar algun poch de temps pera que vos haiats armes per combatre, e lauors sabrets que vol dir batallar contra dret. Aço que diets que a mi no es honor menar aquest fet per justicia, yo noy pusch als fer: be voldria que ell fos en edat que en altre manera demanar loy pogues, mas puys que aço mes tolt, e sos fills noy satisfan, prench la venjança que pusch, no la que voldria. E certes maior vergonya es a un linatge tenir un parent mort per iusticia que cent per batalla.
17.
O caualler vell qui oyhi aquestes paraules dix:—A valent home quisque tu sies, hages merce de la mia vellesa: vet maci que en lo meu jouent he me-
