nades moltes batalles aultrança defenent no la mia causa, ans la stranya: per que si algun deute has ab honor de caualleria prechte que aral mostres, car yot jur axi com a caualler, que en ço de que so acusat no son malmirent. E com Curial se volgues ja fer auant per oferir se ala batalla, Jacob de Cleues companyo seu lo escrida dient:—¿E que es aço frare meu? ¿e sou vos nat en lo mon per esmenar totes les coses darmes queus sera vist no esser ben fetes? Estau segur e lexau fer la justicia, car qui justicia demana no fa tort adegu, e lo pretor no lo condampnaria si abans no fos cert aquest hauer ho merescut. Lo caualler vell crida grans crits:—A Jacob yot conech be: ¿e no pots pensar que lleuantne la aiuda daquest gentil home me tolls la vida? Placia a nostre senyor Deu que axi sie ell en la tua aiuda lo jorn de la batalla que entens afer, com tu est ara en la mia. E si tal caualler fosses com cuydes esser, no degueres sperar que aquest se metes dauant tu per defendre la mia causa, car tu hi est obligat per moltes rahons les quals ara no he temps de dir, mas jo prech Deu te ponesca de la tua ingratitut. E tu gentil home, hauent misericordia de la mia vellesa, yot suplich que si james desiges ab honor tornar dauant los ulls qui veuret desigen, vulles mostrar aqui la tua virtut, e ab la valor de la tua persona la qual veig disposta a tal cas com aquest, mes que altra que jo james vees, te vulles dispondre a defendre la mia justicia, car aquell qui daçot vol retraure, yo fiu en Deu que no passaran molts dies
