Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
32
Curial y Guelfa.

que haura mester la aiuda que yo atu aci deman, e desijos del socors que a mi vol toldre se veura en terrible congoxa. Bulli la sanch en lo cor de Curial oynt aquestes paraules, perque mirant lacusador en la cara dix:—Caualler, prech te per aquell be e per aquella honor que en tu es que vulles lexar viure aquest prom de caualler, lo qual encare que tu vulles, com sie ja de edat de vuytanta anys no pot viure lonch temps. Lacusador respos que non faria res, perque Curial mudat de prechs en fellonia li dix: —Veiam donchs que li demanes.—Yo li deman la mort de mon frare, lo qual malament feu occiure en un cami. E girantse Curial al prom li dix:—E vos que responets?—Que ment per la gola e si bons fills hagues ells me defendrien. E axius requir com agentil home que vos sots quem defenats daquest tan gran tort que mes demanat. Curial la donchs respos:—E yo ab la aiuda de nostre senyor Deu e de la sua preciosa mare vos defendre. E girant se vers lacusador dix:— Ara vets que puys que Deus ne la Verge Maria contra vos no han valgut pregant, la mia lança e la mia spasa vos pregaran e veurem si les obeyrets, e duy mes metets vos en larnes, car yo defendre la ventat daquest prom. Jacob de Cleues qui oyhi que Curial hauia atorgada la batalla dix:—¿Curial, perque prometets ço que no podets complir? Car vos sabets que vos e yo dintre poch temps deuem fer batalla aultrança ab dos cauallers e vos mo hauets promes axi, e ara veig que volets fer aquesta batalla, e dich vos