Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
33
Llibre primer.

que si cent cossos hauets, volent fer segons començats, nous en sobraria un pera la mia jornada, tants porien esser los inconuenients quens donarien salt en lo cami: perqueus requir que aço lexets e venits ab mi, e fet ço que a fer hauem porets defendre aquest prom, lo qual yo mateix defendria sino fos en altre loch primerament obligat. Curial respos:—Jacob yo veis clarament que si en aquest punt aquest prom no es socorregut ell es mort, e lo seu fet no sofer dilacio, e son me obligat sus ara adefendrel: e que sus ara fallis ala mia paraula? ans muyra yo. Es ver que dret darmes nou sofer, pero demanaho la necessitat e la anima daquest prom que encara no voldria exir del cors, e finalment te dich que ço que tench present es ami primer. E axi prech me donchs loch que yo deliure aquest prom e tantost te seguire. E continuant dix:—Pretor, prech vos que otorguets a aquest prom tant spay de vida com durara nostra batalla, e si per ventura nostre Senyor e son bon dret li aiudaran, li vullats restituir la sua honor e fama, les quals aquell caualler ensems ab la vida li vol toldre.—Respos lo pretor esser content. Lacusasador sana armar, murmurant e dient que per ventura li valdria mes tenir son cami e fer son viatge, que empendre batalla que no li pertanyia.

18.

C

URIAL ab maior congoxa que dir nos pot, sen va corrent a la sua posada e fort yvarçosament desplegat son arnes, se feu armar, e haut un forts e