Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
34
Curial y Guelfa.

molt bell cauall munta sus per anar a la plaça. Curial be que fos estranger fonch molt ben acompanyat axi dels seus matexos com dels parents e amichs del prom. Era aquest Curial, segons en altres lochs e ja dit, un dels pus bells gentils homens del mon: e desplega son estandart, lo qual era burell e negre, mig partit ab un leo dargent rampant, qui trauessada (3) ab dues les colors del estandart: e semblantment trague un elm molt bell e rich ab un leo qui tenia en les mans un ocell; alguns digueren que era aguila, altres mila. Los cauallers jouens, fills del prom, foren prests per pendre lo un lestandart, laltre lelm, mas Jacob crida:—Lexats ho cauallers sens vergonya: yo prech Deu queus veia morir amala mort, car la vostra maluestat e gran couardia met en perill tots mos fets! Mills vos estiguera pendre armes e combatre per la deliurança de vostre pare! E tantost acomanats lestandart e lelm ados cauallers de la companyia de Curial, acompanyats de ministrers e trompetes, mostrant gran alegria ala plaça sen anaren. Lo pretor com viu venir Curial, miral e fonch molt marauellat com tan prestament ere vengut e dix:—E yo promet a Deu que anch no viu un caualler tan ben seent en sella com aquest. ¡A Deu! ¿e perque nom hauets fet tal? E seguint dix al vell caualler:—Si Deu me de honor, de molt sots tingut a nostre Senyor Deu que en cas tan estret vos ha en tal manera socorregut. Lacusador, qui Harrich Fonteynes era nomenat, era ja en lo camp e ab gran furor mostraua aquest fet pendre