Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/502

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
482
Curial y Guelfa.

e cascu quanta gent tenia, e informas de la manera e condicio de les gents e bels haguera volguts veure en lo camp per conexer los mills, mas dubtant se dels espies dels Turchs no gosa manar que en plaça se mostrassen.

95.

L

OS Turchs feren lo contrari, car, com foren aiustats, feren mostra per veure lo Solda la sua gent tota. E Curial, qui no dormia, obtengut salconduyt del Solda a manera dambaxador ana a ell per concordar algunes coses de la batalla, e per fet de ventura fonch lo jorn que lo Solda feya fer la mostra a les sues gents. Lo Solda, axi com aquell qui no temia poch ni molt al Emperador, nos cura del ambaxador, ans lo pres en companya e li mostra totes les sues gents, faent li dir per los turcimanys, que si no hauia ben mirat, tornas altra vegada, e tant com en lo camp starien miras be a son plaer. Curial, concordat ab lo Solda, al terç jorn, qui era dilluns, fossen en lo camp, pres comiat, a les sues gents torna. E aiustats tots aquells qui al consell eren diputats, ço que vist hauia e la manera quel Solda hauia tenguda los denuncia. Torbaren se tots e miraren se los uns als altres. Curial, quils viu, ab veu molt esforçada mostrant la granesa del seu noble cor, los dix axi: O senyor molt excellent, nous vullats torbar del nombre gran dels enemichs que per mi hauets sabut. Car vos tenits tantes gents e tan notables, que no solament aquells, mas encara tota la resta del mon