Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/501

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
481
Llibre tercer.

sacostauan, que anuides lo Marques hauia auinentesa de acostar se a ell, empero Curial lo cridaua el sacostaua molt, la qual cosa lo Marques tenia en mes preu que si Lemperador lo festeias.

94.

T

OTS los consells de la batalla se tenien en la tenda de Curial. Aqui venia Lemperador, Reys, duchs e princeps e tots aquells qui al consell eren apellats, e de comun acort tots conclogueren que Curial, qui era tal caualler com oyt hauets e axi mateix gran conestable del Emperador, deuia ordonar tots aquets fets e a son carrech deuia esser del tot recomanat; car la copia dels magnats era tanta, que serie impossible se concordassen, e ab ço que lo gran conestable faria serien tots contents. Feren tots aquesta conclusio, e Lemperador, vell e molt antich, puys que axi fonch plaer de tots, crida Curial. E ell metent se a genolls dauant la sua sacra magestat, Lemperador alça los braços, e mes los al coll de Curial e dix:—Conestable, oyt hauets ço que aci ses deliberat; yous recoman lo seruey de Deu e tot lo be de chrestiandat, lo qual va en aquesta jornada. E no lexant lo respondre, tots los Reys e senyors qui presents eren, ho loaren e juraren obeyr lo e estar sens contradiccio a la sua ordonança, e axi isqueren del consell. Curial se viu no solament honrat, mas carregat de molt gran pes. E tantost, haut lo secretari del Emperador, sabe lo nombre de tota la gent, e semblantment lo nombre dels senyors,