97.
EMPERADOR, obtenguda victoria del Solda e altres Turchs, en ço del seu torna, e fets e donats molts dons a aquells quil hauien seruit, tots los licencia, per que cascu prenent comiat alegre torna a casa sua. E axi Curial, venint al Emperador, notificant li com hauia a esser a la solemnitzacio de la cort que lo Rey de França volie celebrar a Nostra Dona del Puig, pres son comiat. Mas Lemperador, abans de donar li licencia, en la seguent forma li parla:—Curial, yo no sabria ne poria satisfer la honor quem hauets feta en aquesta batalla, la qual vos tot sol hauets vençuda; hauets seruit a Nostre Senyor Deu e hauets fet gran be a mi e a tota chrestiandat; yo prech Nostre Senyor, que ell qui es retribuidor de tots los bens, vos en done guardo, car yo noy serie bastant, mes que de home qui al mon sie, e axi fets compte de mi en qualseuol loch que siats, e escriuitsme, car en ma bona fe nous fallire, ans vos aiudare per tot mon poder. E dites aquestes paraules li dix que anas en nom de Deu. Curial sen ana a son ostal, e aquella vesprada mes en orde totes les sues coses a fi que per lo mati pogues partir. Tots los seus murmurauan perque Lemperador no li hauia res donat, e eren mal contents daço dient mal del Emperador. Lo qual sens tota falla era lo pus franch, lo pus larch e liberal senyor del mon, e hauia deliberat ferho molt be. Perque gran mati e molt abans que Curial pertis, fonch sentit que a la porta de la posada de Curial hauia molta gent e moltes atzembles
