Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/510

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
490
Curial y Guelfa.

e besties carregades, e axi fonch dit a Curial, e tantost lo Camarlench del Emperador e lo Thesorer presentantse a Curial li digueren: Senyor Curial, Lemperador, veent que no pot en manera del mon satisfer lo treball que hauets passat ne renunciar la honor que feta li hauets, no ha hauda boca ab queus parlas, mas demanantvos mil perdons, vos prega vullats pendre pacientment aquest petit present, lo qual pera ell a donar e auos a pendre es poca cosa, segons la causa quel mou e Lemperador deuria fer e vos merexets; la intencio del Emperador es bona, e si Deus li prestara la vida, ell ho esmenara cascun any. Curial ho pres molt reuerencialtment regraciant molt a la sua molt alta senyoria aquest tan gran e tan precios present; oferint se a son seruey tota vegada que seruir lo pogues. Es ver que Lemperador no lexa en casa sua, ne de sos seruidors, moneda, ne vaxella dor, ne joyells dor, ne pedres precioses, ne perles que de gran preu fossen, que a Curial no trametes. Perque Curial pus content que dir nos pot, sich parti. E hauts bons e molt notables caualls, enuers França poch a poch e a petites jornades, continua son cami e feu raho que a quinze dies de juny, Curial fonch prop Nostra Dona del Puig. E començas de solaçar per aquella terra, ara en una vila, ara en altra, treballant en fer peraments e moltes altres coses pera la gran festa. E com lo temps sacostas, cascu comença a metre tendes, a fer cadafals e totes altres coses necessaries a aquella jornada, E axi