mateix Curial, qui hauia desig de no esser conegut, mes tendes en quatre parts, per ço que ara en les unes ara en les altres pogues estar, e no fos forçat anar totauia a un loch, e axi tot hom ben aparellat espera lo jorn assignat. Era aquella plaça molt gran e circuida de moltes lotges e ben proveyda de totes les coses necessaries, e crech que si tot temps aquell loch pogues estar en aquell punt, altre parays en aquest mon nos deurie desijar.
98.
EXADA hauem la Guelfa molt luny de nostres noues, e com la obra present sie sua, raho es que della façam alguna mencio. Fortuna no oblidant ço que envers Curial fer volia, acompanyada de infinits seruidors seus, una nit en sompnis a la Guelfa aparegue. Lo jorn passat la Guelfa e Labadessa hauien molt parlat del Marques qui era en Alamanya, e encara no sabien res de la batalla si era feta o no. E molt ansiosa la Guelfa per raho de son pare, e encara per raho de Curial, si tot de vergonya no ho gosaua dir, passaua mals jorns e pijors nits. E axi ella e la Abadessa, tancades en la sua cambra, en fi de moltes rahons, cansades per longa vigilia, caygueren al lit. E tantost com foren colgades, foren preses de tan estranya son, quels fonch vijares que may dormit no haguessen. E axi dormint, la seguent visio los aparesch. Trobaren se en una molt delectable praderia circuida de infinits arbres, plens uns de flors, altres de fruyts de diuerses natures molt odorants,
