e la verdor del prat molt fresca, en tant quels fonch vijares que nulls temps tan delectable loch vist haguessen. E desenuolupades de totes les passions passades, les sues animes sentien un refrigeri e un plaer tan gran, que a vijares lurs, maior ne tan gran nos podia hauer en loch del mon. E mentre callant en aquest parays estiguessen, oynts celestials ocells, a lur parer, qui cants angelicals en diuerses maneres de melodia armonicament feyen, veren una dea venir ab una cara molt resplandent, mostrant en lo ris de la sua cara alegria gran, ab aquells ulls radiants qui per lur resplandor parien dos estels illuminants. Venia acompanyada de cauallers e gentils homens, en copia gran, e semblantment dones e donzelles en multitut copiosa. Era aquella senyora cuberta dun mantell de varies colors, tot brodat de esteles dor e dargent. E a la Guelfa, que de genolls la speraua, continuant sen ana, e li dix:—Amiga mia, sapies que tractant aquesta falsa vella que tench dauall aquest mantell, yo he perseguit e maltractat lo teu leal e valeros Curial fins que ses cuydat perdre, e sino tement que Antropos lom tragues dentre mans, tractant aquesta iniqua vella, encara no li haguera perdonat. Sapies que yo son aquella Fortuna de la qual les gents tant parlen. He deliberat tornar lo teu Curial en lestat, fauor e renom quere dabans e molt maior, e axi ho sabras en breu. Car yo he tenguda manera ab Mars que li do les sues victorioses armes ab les quals ell entre en aquesta batalla ques deu fer entre
