ni a bugres (13) velles, sarnoses, ne a altra cosa per vil e menyspreable que fos comparar se podia. La Guelfa que la viu, cuydas fer un poch atras per lunyarse della, e començala a malair.—Estats segura, dix la vella, e callats, que en vostra casa so estada gran temps, e segons lo meu estat honorablement mantenguda. Ladonchs la Guelfa li dix:—E com hauets vos nom? Dix la vella:—E nom conexeu a bona fe? Jous fiu companyia gran temps contra Laquesis, e encara vuy vos toca algun poch la mia sombra; sapiats que son una pobre dona e seruesch sens soldada, e he nom Enueia.—Pobre siats vos, dix la Guelfa, e desauenturada, e yo prech Deu que nulls temps en casa mia ne encara en altra pensats vos habitar, tants mals venen per vos a totes les gents del mon.—Vage, dix la vella, que mentre tals amichs tenga en vostra casa, ço es los dos ancians, no he dubte que on que vos siats me fallega posada. Yo habite maiorment en casa dels grans senyors e per persones de gran estat son venerada, no menys que si fos ornada de precioses vestidures.—Certes, torna a dir la Guelfa, tant com yo pore, vos vedare lantrada de la mia porta, e aqueys dos ostes, vostres amichs, lançare fora, asi que vos ne ells no usets en ço del meu vostre no profitos ofici. Ladonchs Fortuna, que totes les paraules hauia escoltades, dix a la Guelfa:—Amiga molt cara, lexats estar aqueys dos vells en vostra casa, car encara que ells sen anasen, lo benanant no fretura denueiosos e altra pena maior no poden hauer
