Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/515

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
495
Llibre tercer.

que morir ab lur enuejos pensament. ¿E volets los fer pijor, que fer lo contrari de ço quells desigen? E ab tant a Deu siats comanada, vull fer loch a altre dea que sus ara a prechs meus vos vindra a visitar. E girant les espatles desparech.

99.

S

TAVAN encara la Guelfa e Labadessa tan carregades de son que nos podien despertar, e en aquell mateix prat, totes admiratiues e estuporoses de ço que vist hauien, una altra visio los aparech. Ço es, que mirant vers les parts orientals a vijares delles, los cels se obriren e aquella stela Diana que denunciant lo adveniment del dia preceix lo sol, comença a trametre sayetes de resplandor e feriren los ulls de les dues dones, e elles voltats los ulls llurs vers aquella part, veren aquella resplandent Venus, qui per molts Lucifer es apellada, clara e molt luminosa, qui corrent per lo arch del tercer cel, en alt muntaua. E trametent un raig illustrant la terra, posa suaument e blana una excellentissima dona, ab un infant amagat dins son mantell, en la verdeiant e molt fresca erba daquell prat. La qual dona, acompanyada en un punt de infinides gents, enuers les dites dues dones pres cami. E axi com comensa entrar per aquella praderia virats cauallers e gentils homens aiudar a descaualcar dames e donzelles, e despuys amb amorosos besars ferse plasent e molt bella festa. E cascu, prenent la sua pel braç, a la dita dea qui mes podia sacostaua ab tanta alegria que no es lengua que ho