Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/516

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
496
Curial y Guelfa.

pogues recomptar. E en un punt ministrers començaren a cornar ab tanta melodia, que yo no pens que Orpheu e Mercuri no fossen hauts per grossers dauant tanta musical dolçor. La deessa qui sobre totes les altres de resplandent bellesa obte principat e maioria, sacosta a les dites dones; ere cenyit lo seu cap dels ulls de Argus, plens de insoferible resplandor; era vestit lo seu cors de un mantell carmesi tot flameiant de encenalls dor, lo qual, aparer de les dones ardia dun foch tan plasent quels paria aquesta esser la maior gloria de parays. E si exien daquell foch encenalls e purnes molt ardents les quals per totes les parts del mon se estenien, e aquelles persones qui eren tocades daquella flama soferien molt dolça ans dolcissima pena e desijauen pendre daquell foch mes que no podian aconseguir. E algu dels penats no volia guarir del mal que soferia. Ladonchs aquella dea, ab una angelical veu, a la Guelfa parla e dix:—¡O amiga e molt amada mia! ¡O ingrata e desconexent! Com not vols recordar que entre totes aquelles que yo he elegides a mon seruey, tauia preferida et hauia donat en sort un dels pus nobles e millors cauallers del mon, del qual tu est amada e lealment seruida. E tu menyspreant los dons que yo, molt pus piadosa de tu que tu mateixa, graciosament tauia donats, induida per dues falses lengues de dos enueiosos, falsos e mentidors ancians que dins casa tua tens, has fets vots e permissions contra tota consciencia en menys preu de la mia diuinal