Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/517

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
497
Llibre tercer.

jurisdiccio, cuydant apropriar a tu ço que es meu e no donaria loch a tu ne a altre que de tal eleccio usassets. E si yom volgues hauer enuers tu segons la tua repugnancia e ingratitut, yot faria treballar sens fruyt, tant temps com tu per la tua superba crueltat fist estar Curial en catiu. Vet alli Cammar la bella ques mata per ell, per esser ell leal a tu e passant per tu infinits treballs. Ara yot man que daci auant lo ames tant temps com en aquest mon hauras durada. Y obrint lo mantell, Cupido, lo qual ella tenia dins aquell amagat, la feri ab una treta dor per lo costat sinistre, axi cruelment, que la treta samaga tota dins lo cor dela dona, e no lexa loch ni senyal per on fos entrada. E tantost la Guelfa caygue de genolls e penedint se deles crueltats passades se oferi voluntariament a fer tot ço que per la dita dea li era manat. Era aquest Cupido fill de la dita dea, minyo molt resplandent, vestit de plomes daurades amb ales molts grans e una touallola dauant los ulls. E era sort e hauia la cara, los peus e les mans vermelles com foch, e tenia en la ma esquerra un arch e al costat un carcaix plen de sagetes blanques e dor, e sens cessar colpeiaua e trametia les sues tretes per totes les parts del mon sens que no veya a qui feria. E puys que la dita dona fonch ferida, virats la gran festa e lo gran dançar, e de tant pres be a la Guelfa e a la Abadessa que tots los que veyen conexien. Aqui virats Tisbes e Piramus ferse marauellosa festa, Flors e Blanca flor, Tristany e Ysolda, Lançalot e