abillat caualler del mon. E daltra part pensauan que estant la Guelfa en aquella plaça, ell se voldria mostrar e donar a conexer, e per ço ab molt gran desig lesperauen tots. Empero lo Duch Dorleans, qui valent caualler era e tenia molts cauallers pus valents en la sua companyia, se mes al cap de abatre en aquell torneig lergull de Curial. E ells en aço estant, un caualler molt ben muntat mas no preciosament armat, vench a la plaça, e alargant la ma pres un basto que dauant la loia de la Reyna era plantat, en lo qual era penjat un restell dor ab moltes perles e diamants, lo qual era otorgat en pris a aquell que mills ho faria en aquells vespres, e dix:—Vos vindrets ab mi aquesta vegada. La gent molta que aqui estaua comença a riure e diguerenli:—Amich per ço que fins açi hauets fet, no par merescats lo pris. Ladonchs ell donant desperons, tenint una lança grossa e molt forts en la sua encontra un caualler e derrocal; encontra altre e met lo per terra; encontra altre e fali buydar la sella, e axi feu de sis cauallers que la sua lança encara era sencera. E torna al basto e dix:—Yom pens que men dure lo restell aquesta vesprada. Lo Duch Dorleans hauent oyt ço que lo caualler hauia fet, vench vers aquella part e alla on viu lo caualler, va contra ell e feril per mig lescut e rompe la lança. Laltre lencontra axi fort que per terra l mes e la lança tota via sancera.—Ay santa Maria dix lo Rey, ¿e qui es aquest caualler tan ultraios? Laquesis sesmorti per la cayguda del Duch. Los cauallers qui ab lo Duch eren venguts,
