cuydant venjar aquella onta, comencen a junyer ab lo caualler, mas de tots un a un feu ço que del Duch hauia fet. E lo caualler torna al basto e dix:—Lo restell sera meu segons veig. Respos la Reyna:—Si sera certament si altre nol vos toll. Desijauen tots la venguda de Curial, pensant que aquell defendria lo restell, mas vanament lo sperauen. Decebuts eren com son los jueus del sperar lo Messies, quel tenien en mig e encara lesperauen, el speren vuy. En moltes parts de la plaça se rompien diuerses lançes es feya molt gran festa. La Guelfa pensaua que aquell qui aço feya era Curial, si tot nos volie donar a conexer. Ladonchs lo Rey, com la ora del sopar fos venguda, licencia les vespres del torneig donant lo restell al caualler ultraios, lo qual fent ficar en aquell mateix loch la sua lança en aquella lo penja suplicant al Rey fos sa merce fer lo guardar.
101.
OMANAT al Rey lo restell, lo caualler gira lasquena e feu son cami, e molta gent dix:—Per cert aquest caualler es lo pus ultraios que sie en lo mon. Altres interrogant digueren si serie Curial:—No deyen tots, car Curial es lo pus cortes caualler e lo pus gracios que al mon sie e aquet va de tot en tot per lo contrari; e Curial es tan magnifich que tots temps vindria ab la maior pompa del mon e aquest fort pobrement es vengut; axi que no es aquest Curial. Lo Rey e la Reyna, cascu a sa part, soparen en aquelles lotges, e lo Rey conuida molts senyors e
