Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/522

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
502
Curial y Guelfa.

grans barons, e entrels altres conuida lo Marques de Monferrat. Axi mateix la Reyna conuida la Guelfa e Landrea, e mentre sopauen com de altra cosa sino del caualler ultraios nos parla, lo Rey demana al Marques si sabia algunes noues de Curial. Lo Marques respos que no, ne creye que al torneig fos vengut, aiustant a aço que ell creya que si alli fos nos celaria a ell per cosa del mon.—O Deus, dix lo Rey, e com lo desig veure! Per cert no çrech que tan valent caualler hage en lo mon e tots aquells qui venen Dalamanya comten dell marauelloses coses. Respos lo Marques:—Axo us pusch dir yo molt be. E la donchs dix moltes coses que lo Rey no hauia encara oydes, e com mes lo Marques parlaua tant mes al Rey crexia desig de veurel.—Ara dix lo Rey o ell es malalt o ell sera dema en lo torneig.

103.

L

A Reyna, que molt amaua a Curial, despuys que hagueren sopat crida Labadessa, e sabent que era molt familiar a la Guelfa, e que sabia tots los fets della e de Curial, la conjura que, axi com hauia cara la vida, la volgues informar verdaderament dun fet que li volia demanar. Labadessa loy promes. Ladonchs la Reyna li dix:—Yous prech que vos me digats lo rompiment de la Guelfa e de Curial si pot hauer reparacio. Labadessa dix que si, ab aquesta condicio, que lo Rey e ella e tota la cort que alli era justada la pregassen que li perdonas; e ladonchs li dix lo vot.—Acabat es, dix la Reyna; ara venga Curial