o no venga, los prechs se faran en tot cas. La Reyna ho dix al Rey, e lo Rey dix que axis faria certament. No passa gran stona que un gentil home tot desfreçat vench al Rey e li dix, en manera que hom del mon no ho entes, com Curial ere aqui e li volia parlar sens esser per algun altre conegut. Lo Rey se mes en un retret e Curial entra, e fetali humil reuerencia, lo Rey li posa los braços en les espatlles, e Curial li suplica que per sa merce hagues per recomanats lo Marques de Monferrat, sa muller e sa sor. Lo Rey respos que era molt content per amor dell, anadint que per amor dell lauia fet venir, e, si a ell playa, se treballaria en fer matrimoni dell ab la Guelfa. Curial replica:—Senyor, jaus he suplicat ço que vull de vos; del als no dich res, vos farets ço que a vostra senyoria vindra en plaer.—Curial, dix lo Rey, ¿perque nous en portas lo restell que hauets vuy guanyat? Curial ris, e dix:—Quius dona entendre que yol hage guanyat? no ho creegats, Senyor.—Lo Rey torna a dir:—Curial, nous celets a mi pus, e prech vos que dema vengats en lo millor punt que vos puscats al torneig, e axi ho atorga Curial. E lo Rey, axi com Curial gira la squena, crida lo Marques e li dix en gran secret, com hauia vist Curial e que ell era lo que hauia guanyat lo pris, e que acendema vendria al torneig molt ben abillat.—Axo pot ell fer molt be, dix lo Marques, mills que caualler del mon. Ab tant lo Marques pres comiat del Rey e ab sa muller e sa sor a les sues tendes sen ana, e tantost dix a sa sor
