sopa. E a la sua taula segueren solament la Reyna, Curial e la Guelfa; en altres taules, Duchs e Duqueses, Comtes, Barons e altres gents notables. Seruien grans senyors, en manera que la festa fonch gran en maneres diuerses, e qui mes podia o sabia festeiar mes festa feya. Virats cauallers e gentils homens molts ab cardenals pels ulls, altres los braços en toualloles dels colps qui hauien presos al torneig. Empero no cesauen de riure, de cantar e de dançar. Les viandes foren moltes en aquell sopar, e los vins preciosos en gran abundancia. Axi que tot hom fonch seruit explendidament, e qui hauia haut desig de veure festa, molt se deguera esser treballat en veure aquesta, car certes no podia recordar memoria de gents que tal ne tan gran laguessen vista, hauents tots per tota conclusio que lo Rey solament per fer aquell matrimoni, hauia feta e celebrada aquella Real cort.
107.
ASSADA adonchs en aquesta manera gran part de la nit, lo Rey dona licencia a tothom que cascu a la sua posada tornas. Lo Duch Dorleans, pres les regnes de la Guelfa, e axi en companyia de tots los Duchs e senyors, fins a la sua posada la acompanyaren, e pres amigable comiat cascu ana a son loch. Romangueren en la posada, lo Marques e Landrea, Curial e la Guelfa; los quals ocupats per inextimable goig anuides sabien anar dormir. Empero, a cap de gran estona, com la nit ja sen anas,
