pres lo restell e la corona del pris e donals a la Guelfa, e a Curial dona lo principat Dorenge. E aquell qui era caualler nat en pobra casa, fauorit de la fortuna apres de infinits infortunis, per les sues virtuts, a les quals nulls temps defall loch, e axi mateix per amor, qui es molt pus poderosa dea que la fortuna e nulls temps se era partida dell nel hauia desemparat, ans continuament contra la fortuna e infortunis guerreiant, vencent aquells lauia sostingut, no obstants los assalts secrets de la iniqua e porfidiosa enueia, fonch remuntat en tal manera, que lo valent e virtuos caualler en un jorn per sos merits, obtengue principat e muller.
106.
OM lo dia ja declinas e lo sol menaçat per les tenebres qui ja saparellauen de venir, cuytas los seus caualls, dels quals lexats cansats los tres, ço es, Titan, Etheus, e Lampaus, tirat solament per Philogueus, desemparades mes de les tres parts del dia, ab maior velocitat que dir nos pot, fugis vers lo Regne Desperia, aquell excellents e sobres alt Rey, en companyia de molts nobles, presa la Guelfa de les regnes, a la vila entra. Anaua la Guelfa en mig del Rey e de la Reyna, e axi mateix Curial en mig de Duchs e grans senyors, ab gran brogit de trompetes e ministrers, ab crits e canços de molts cauallers e gentils homens, los quals plens de molta alegria crexien lo plaer e la festa. E axi entraren en la ciutat de Nostra Dona, e aposentats conuinentment, lo Rey
