respondre, per que la Abadessa rompent lo silenci dix al Rey:—Senyor ¿que esperats? yo per ella us dix de si, eus responch que li plau. Lo Marques dix:—Ma sor, yous prech, yous prech, que façats ço que lo Rey mana. Ladonchs la Guelfa respos al Rey, no sens veu tremolosa e la cara tota carregada de vergonya:—No per desig que yo hage de hauer marit, com yo hagues deliberat nulls temps fer matrimoni, mas no hauent boca per dir lo contrari de ço que vostra molt alta senyoria mana, fets de mi ço que en plaer vos vindra. Lo Rey e la Reyna, contents ultra manera, fet venir Larquebisbe de Rens, qui cosi era del Rey, muntades la Reyna e la Guelfa en sengles hacanees, en mig de la plaça vengueren, e ab general festa lo Rey los feu esposar. Lo crit se mou molt gran, los cauallers refresquen lo torneig. La Reyna e la Guelfa tornaren en les lotges, e tantost entrades en un retret, la Guelfa fonch marauellosament vestida e ornada de tants e tan preciosos joyells que tot lo mon staua torbat. Resplandia la bellesa daquella senyora sobre quantes eren. ¡Ay, e com cuyda morir Laquesis ferida de tres enueges, ço es del marit, de la bellesa, e de la festa! Miraula, mudaua lo color en mil maneres e per molt ques volgues cobrir, encara dix:—Benedicta tu in mulieribus. Lo Rey mana que lo torneig cessas aquell jorn e axi fonch fet. ¡O magnanimitat e magnificencia de Rey! ¡O cor excellent e valeros! Certes no oblida Rey la singularitat de la sua liberalitat,
