suplica que aquell caualler manas exir del torneig, car la testa valia menys per ell, perque lo Rey per un rey darmes lo prega que vengues a ell. Tantost lo caualler, qui molt obedient era, vench. Lo Rey fet muntar aquell en les lotges prega la Reyna, la Guelfa e Laquesis, que li lleuassen lelm del cap e aixi fonch fet. Viu lo Duch que era Curial, abraçal molt amigablement e aqui foren perdonades totes les pasades iniquitats. Laquesis puys quel hach vist volgues un poch apartar dell, empero lo Duch dix:—Muller, yous fare amichs; sus, aral besats per amor demi. E aixi Laquesis lo besa. La Reyna lo feu besar a quantes nobles donzelles hauia en casa sua. Lo torneig bullia menys de foch, e virats colps de lançes, despases e de bastons tan spessament per totes les parts, que no oyrats lo cel encara que tronas. Certes Jupiter ne Juno null temps tan grans brogits trameteren en la terra. Yous dich que lo caualler, qui hauia virtut en los braços, loch tenia de prouarla. Curial ja desarmat e vestit de la millor roba del Rey, estaua entre les dones que no donauen loch que hom del mon a ell sacostas. Lo Rey entre tant aparta lo Marques, e despuys molta composicio de paraules lo prega que donas a Curial la Guelfa per muller. Lo Marques respos:—Que no hauia cosa en lo mon que tan desijas; per que lo Rey e la Reyna, cridada a una part la Guelfa, lo Marques e la Abadesa, a la Guelfa lo dit matrimoni parlaren. Callaua la Guelfa e de vergonya no sabia ne podia
