passaua de gran res les altres totes. Mirenla, contemplanla tots, miran los seus joyells tan preciosos e en tanta quantitat, que no es lapidari al mon qui presuma posar los preu. Va alegre Curial, festegen lo tots, axi per merits de la sua virtut de caualleria e altres dons de gracia dels quals nostre senyor Deus copiosament lauia dotat, com encara perque veyen que era gran senyor e molt rich. Aparia li la Fortuna en mig daquells gents, reya li dauant e feya li marauellosa festa, en tant que daltri sino dell e de la Guelfa nos feya mencio. Tots e totes deyen que Laquesis no era res. Lo Duch qui de Curial nos partie dix:—Curial, vos mauets furtada ma muller, car yo no ha molts dies hauia la pus bella muller del mon, ara veig que la tenits vos. Empero jur vos que hom del mon nous en deu hauer enueia, que si la tenits, molt be la hauets, e, en molts anys seruint, merescuda e a gran preu la hauets comprada. Moltes eren les paraules que en solaç deça e della se deyen, e cascu e cascuna parlauen de Curial e de la Guelfa, e axi poch a poch los seus gloriosos actes generalment per tots integrament foren sabuts e, per cada part, per moltes gents diuulgats. Axi mateix Curial dona an Galceran de Madiona per muller la sua donzella apellada Festa, e, partint ab ell ço que tenia ampliament e larga, lo dit Galceran, a cap empero de molt gran temps, molt rich e alegre ab sa muller, de la qual era no poch content, en Cathalunya torna.
