108.
O Rey, qui no dormia les nits entegres, feu aparellar festa molt gran e conuidades infinides gents a les noces de Curial, en un jorn li feu festa de nuui e de princep. Los conuits e les festes foren molt grans, les dançes e les justes, e finalment, cosa alguna que a tal festa pertangues lo Rey no lexa per fer. No curare de nomenar la manera de les viandes, vins, justes ne dançes, que assats ne parlat en aquests libres e leix ho per gracia de breuidat; ne parlare del desig que los nuuis hauien de anar al lit. Aquells que ho voldran saber, ligen maestre Guido de Columpnis alla on tracta del dormir de Jason e de Medea, si be tota comparacio es desigual, car allo vench en un punt e aço fonch desijat per molts anys. Mas perque Maestre Guido se es treballat molt en fer tals descripcions a ell ho recoman. Les festes passen axi com totes les altres coses. Tot hom finalment se nuge de longues e grans despeses. E axi tot hom son poch a poch sen ana, per que lo Princep e la Princesa, lo Marques e sa muller, axi com los altres feren. Car obtenguda licencia del Rey e de la Reyna, e reebuts dells preciosos dons, benauenturadament en les sues terres ab molta alegria tornaren. E aquell Melchior vell, cansat, qui viu lo Princep, abraçal plorant de goig, dient: Nunc dimitis seruum tuum Domine secundum verbum tuum in pace. Explicit Deo gracias.
