Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/540

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
520
notes.

cap. 40, p. 203 á que 'us hem de referir en altre nota, y lo cap. 66, p. 240 (Aquest es lo Rey Darago e es huy de sa lança lo millor caualler del mon), essent com la magnífica corona de tots ells lo grandiós elogi fet per lo Dant que omple tot lo cap. 115, d'aquell mateix llibre (p.295 a 297).

(10) P. 108, l. 9:—e pres lancandora de impla.... Impla es un vel ó toca pera 'l cap, que s' usava antigament. S'emplea aquesta paraula pera significar la tela fina de que 's feyen aquestos vels. Lo nom alcandora sembla d'origen bereber é introduhit á España pels Arabes. Significa camisa, camiseta. Segons Eguilaz en son Diccionari etimológich, posterior als treballs de Dozy y de Engelmaun, se deya alcandria, gandora. Impla, en lo sentit de texit fi, se troba en lo Testament del Princep de Viana y en altres punts. En aquest episodi de l'alcandora d'impla que 's despulla la Guelfa pera donarla á Curial, adornantla de creus de Sant Jordi, m'hi sembla veure com una especie de parodia del sentiment amorós y caballeresch, parodia que se acentúa quan Curial vesteix la camisa ó alcandora publicament en un torneig; e tenchse per dit que ab aquella alcandora venciria (sic) no á Boca de Far solament, mes á Tristan de Leonis si á la batalla vengues (p.109). Curial conexent que les dames se reyen d'ell esclama: ara pusch yo esser appellat lo donzell de la cota mal tallada (p.114). Aquest incident cómich me recorda altre no menys comich de Tirant lo Blanch, ahont la parodia se porta fins al extrem, presentantse en publich adornant sa cimera ab lo Sant Graal, y posant sobres d'aquest la pinta que la Princesa li havia dada. (Ed. Aguiló: II. 373).

(11) P. 121, l. 14:—hauent D. Pere tres fills, lo maior dels quals ere appellat Don Alfonso, e aquest mori abans que son pare, etc. Aquí hi ha una grossa inexactitut histórica. D. Alfonso no mori abans que son pare D. Pere, sino que 'l succehi á sa mort en 1285, en los reyalmes d'Aragó y Valencia. (Próspero Bofarull. Los Condes de Barcelona vindicados.—Barcelona. 1836. t. II. p. 244). L'autor que tracta de donar á sa obra un sabor histórich molt marcat, está en lo cert quant diu que 'ls fills de Don Pere foren Don Alfonso, Don Jayme (sic) y Don Frederich—Tal vegada lo nostre escriptor confongué aqui Don Alfonso II, á qui doná la historia lo nom de Liberal, ab lo fill de Don Jaume lo Conqueridor del mateix nom, que mori en vida de son pare. (V. op. cit. p. 234. II).—Per inadvertencia se ha posat aquesta nota en la p. 122, l.22.


Al terminar aquesta primera part dech fer una observació: y es que á partir de la p. 25, la numeració dels capitols ha sofert una lleugera alteració, per naverse descompós inadvertidament en dos al corregirse les probes, lo cap. 14. De axó resulta que'n lloch dels 46 capitols ó apartats del manuscrit, n'hi ha un de mes en la nostra impressió, ó siga 47. Fem aquesta advertencia, per que no's crega qu'á grat scient, havem alterat en lo mes minim la copia M. S. de la Biblioteca Nacional de Madrit, que tinguerem á la vista.