sino lo que 's diu abans (p. 131): volets tornar en lo mon les males costumes de breus sens pietat. Sus, sus lleuats tantost e hage yo les donzelles que hauets preses, etc. En tal cas lo sentit deuria quedar axi:—Vilan caualler ¿les donzelles prenets vos per les treces? que resta pus á fer á hebreus (jueus) sens pietat? Aquesta matexa expressió se repeteix ab motiu de la batalla á ultrança ab lo senyor de Mombru que devant de Curial havia mort traydorament l'escuder y la donzella que amenava lo senyor de Monlesu.—Curial respos:—Certes, si vos sots mort, yo dix ques mort breus sens pietat, etc. (p. 170, l. 8).
(6) P. 203, l. 21:—Senyor, si tots los Reys de cristians eren tals cauallers com vos e tenien tals vassalls, no hauria moro en lo mon. Axix diu Festa al Rey de Aragó, despres de haver contemplat les proeses que de son cos havia fet en lo torneig, pensament y expressió que recordan una de Muntaner referintse al Rey Jaume II de Aragó: «que siats certs cascuns que si el regne de Granada fos de la sua conquesta, gran temps ha que fora de chrestians.» (Ed. de la Renaixensa, cap. CCXLVIII. p. 478).
(7) P. 217, l. 18:—tal cuyda ontes daltri que creix les sues. Lo pensament d' aquesta expressió ó refrá esta mes desenrotllat en la p. 175, l. 6:—Tal cuyda venjar les ontes daltri que creix les sues.—Lo refraner ó colecció de modismes proverbials y vulgars de Curial no es, ni de molt, tan rich com en Tirant, que ofereix una deu de parla popular abundant com pochs de nostres classichs. Ab tot se 'n hi poden trobar alguns molt interessants. V. gr.:—hostes e peix á tres dies puden (p. 72).—tals canten que ploraran en breu (p. 105):—car çucre tots dies amarga (p. 111):—no puges tan que ten endenys, net baxes tant que valles menys (p. 175):—qui havia llegit lo text haguera feta la glosa (p. 215):—á manera daquells qui cerquen pel en lou e nuu en lo jonch (p. 253):—á tal mestre tal dexebla (p. 425), etc., etc.
(8) P. 227, l. 28:—Lo caualler ha nom Curial.—E Santa Maria, dix lo Rey, e quinys noms! Per ma fe aquest nom se pertany be á tal caualler com ell es. Lo mot Curial que ha desaparegut de la llengua vulgar catalana, y que en aquest llibre se usa com nom propi del protagonista, y també en lo sentit de adjectiu, significa cortesá. Lo substantiu curialitat significava cortesia, y curialment, cortesment. Axís curials festes (Tirant. IV. 340), venen á ser festes de cort ó solemnials: usar de curialitat (Somni de Bernat Metge. París, 1889. p. 127) es conformarse als usatges de la cort, y reebre molt curialment (Curial, 276), es com si diguessim, rebre molt atentament.
(9) P. 229, l. 11:—Lo sentit no está clar, sen dupte perque lo copista s'oblidá algun verb. Sembla que havia de dir: Perque la Reyna vench, e lo Rey pres á Festa per la ma, e dix: on que vos siats no staran sens festa.
(10) P. 235, l. 20:—e portaua en la manega lo..... e les letres tal com eren en la tenda que havia donada á Curial. Hi ha un buyt en lo text, tal vegada per no haverlo entés lo copista. Lo mot omitit creyém qu'es lebrer. Recordis lo passatje de la p. 195, en que's fa la descripció del present de Laquesis á Curial.«Atressi li dona