(15) P. 308, l. 19:—Pluto obre la gola lançant flames e pedres per la boca de Volcam.—Volcano es una altre de les illes Lipari, famosa per son volcá qu'es mostra sempre fumant, ab un ample crater de 500 m. de diámetre.
(16) P. 308, l. 19:—Mongibell.—Los Sicilians anomenan Mongibello ó simplement il Monte al Etna, lo volcá mes alt d'Europa y la montanya mes enlairada d'Italia.
(17) P. 314, l. 5:—No es tan Curial, ne li escau tan be lo nom com ell pensa. Ha de dir: no es tan curial, etc. perque aqui no es nom propi, sino adjectiu. Torna á jugar l' autor ab aquesta doble acepció de nom propi y adjectiu en altre passatje.—Ve, ve, Curial, vulles esser curial en lo cel. (p. 360, l. 17).
(18) P. 317, l. 1:—Curial mer poch mal en aço—Mer, per mereix, forma escursada molt rara. Se troba també en lo plural v. gr.:—quiny mal meren aquests, p. 411, l. 13. En Tirant lo Blanch, no s' usa aquesta forma, sino la mes vulgar y corrent mereix, v. gr. Si lo caualler ha pietat ni merce al qui merex mort. (I. c. 35). Encara es mes notable lo escursament en lo verb ferir que may pren la forma incoactiva en lo nostre text. V. gr.:—van contra aquells franceses e feren en ells, e lo brogit del ferir era tan gran, etc. (p. 218, l. 5).—veent quel hauia ferit de la lança, va á ell e ferlo de la spasa, (ibid. l. 23).
(19) P. 325, l. 15:—sino era que la Cort del Puig de Nostra Dona tota justada... etc. Los puigs ó puis eren certamens poétichs dits també en altres temps Puis de Nostra Dame, del nom de la vila de Velai, ahont havian pres origen los concursos d'aquesta classe, celebrats primerament en honor de la Verge Maria, en los quals se premiaven les millors composicions poétiques. Aquestos puis consagraven á la forma externa una importancia capital, y llur influencia contribuí á donar á aquella poesía un tó monótono y desagradable, sobre tot quan desaparegué de les esferes aristocrátiques, en les que s'apoyava al menys en alguna realitat. (La litterature française au moyen age par Gaston París.—París, 1890. p. 185). Los puis continuaren llur existencia durant lo segle xiv y fins mes avant, y semblan haver promogut les imitacions alemanyes dels Mestres cantors.—De la devoció que's tenia á la Verge del Puig pot donar idea lo seguent passatje de Tirant lo Blanch (I. 78):—yous promet de seruir vos un any complit en la vostra deuota casa del Puig de França, e donarhi C marchs dargent.
(20) P. 325, l. 18:—E encara que tots los enamorats que alli serien demanassen á crits merce per vos... Aquest epissodi se llegeix també en les Cento novelle antichi, per altre nom dit Il Novellino, novela LII.«D'una novelle ch'avenne in Provenza alla corte del Po.» Es lo text mes considerable que'ns ha quedat de les festes del Puig, y la relació ó argument es lo mateix de la poesia de Ricart de Barbessieu, á la qual mes endevant hem de referirnos, y de lo Lai de Erembors. (Vid. Milá y Fontanals. Obras completas. t. II. De los trobadores en España. Barcelona. 1889.—p. 111).
