Vés al contingut

Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/549

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
529
notes.

De la narració novelesca de Paris y Viana, tan popular en la Edat Mitja, se coneix una versió catalana, qual unich exemplar possehia D. Marian Aguiló, y avuy son fill, ab lo titol de Historia de les amors e vida del Caualler paris: e de Viana, filla del dalfi de frança. Hi ha d'ella traduccions italianes, ingleses, franceses, flamenques, castellanes, y fins un codex aljamiat degut á un morisco aragonés, puig está ple de modismes d' aquest dialecte. (Vid. la Historia de los amores de Paris y Viana trasladada por un morisco, por D. Eduardo Saavedra. Extracto de la Revista histórica. Barcelona, Febrero de 1876. En lo Tirant se troben també alusions á la historia de Paris y Diana (v. t. II. c. 110), si be sovintejan mes les cites del cicle bretó.

(16) P. 513, l. 20: ans son poch á poch... á la gran vila peruench. Torna á repetirse aquesta expressió, y en lo mateix sentit, en la página 515, l. 18: «e axi tot hom son poch á poch sen ana. No la he trobada may, que jo recorde, en les meves lectures de textos catalans antichs. Be poguera esser un castellanisme; á lo menys la he vista usada en la matexa época, en la carta 25 de Hernando del Pulgar, endressada en 1473 al bisbe de Coria, en la que se pinta ab vius colors lo estat de Castella abans del adveniment dels Reys catolichs. «Los perlados..... acordaron de se juntar para remediar algunas tiranias que se entran su poco á poco en la iglesia...» (V. Menendez y Pelayo. Antología de poetas líricos castellanos. t. VI. p. CLXVII.