Quar mos mesfaits m' es tan greus e pesans;
E si la cortz del Puei e 'l ric bobans
E l' adreitz pretz dels leials amadors
No 'm relevon, jamais non serai sors;
Que deigneson per mi clamar merce
Lai on preiars ni merces no 'm val re! (Ibid.)
Seguexen quatre estrofes mes de la matexa extensió que aquesta.
(11) P. 445, l. 16:—Mas Curial li hach donat (al leo) un altre colp per los loms, que en poch estech de fer lo dos troços. Aquest epissodi recorda un de semblant del cavaller D. Pere de Queralt (s. XIII), cantat en lo Romancer catalá del llorejat poeta D. Francesch Ubach y Vinyeta. (Segon aplech. Barcelona. 1894. p. 322).
(12) P. 473, l. 20:—Curial vista la manera dels Turchs, los quals cascun jorn combatien á cors per cors ab aquells quis metien en auinentesa de fer armes..... Lo sentit queda aqui incomplert, per mancament de la oració principal. La obscuritat de la frase deu, á lo que sembla, atribuirse al copista.
(13) P. 494, l. 1:—e finalment ni a bugres velles, sarnoses, ne a altra cosa per vil e menyspreable que fos comparar se podia.—Bugre, insult que corregué en la Edat Mitja per Europa: durá fins á prop del nostre temps, y significava á mes d'heretje un home entregat á tota mena de bestialitats. (Diccionari d' autoritats de la llengua catalana, de D. Marian Aguiló).
(14) P. 498, l. 1:—Frondino e Brisona, Amadis e Uriana.—La alusió al Amadís es interessant, com una prova mes de la difussió del llibre de caballeries molt anterior al Amadis castellá. Es sumament curiosa també la menció de Frondino y Brisona, tal vegada única en la nostra literatura catalana. La historia de aquests dos aymadors vé á esser un dictat ó relació senzillísima, ó mes be una especie de manual epistolari amorós y galant, barrejat de prosa y vers, de curta extensió, d' autor desconegut y d' origen probablement francés. Degué esser escrita á les darreries del s. xiv ó en lo començament del xv. Com diu ab molta de rahó lo sabi Paul Meyer qui publicá en la Romanía una versió provenzal-catalana de aquesta relació. (Any 1891, t. XX, n.º80, p. 599 y s.s.), lo fet de Frondino d' anar á batres ab los Turchs, era molt natural en los temps del famós Bayacet. (1389-1403).
(15) P. 498, l. 3:—Paris e Viana. Aquesta enumeració de noveles caballeresques dels segles xiv y xv, venia á esser un lloch comú de la literatura erótica de la época. En lo Cancionero de Baena se llegeix la seguent estrofa, composta en 1405, per Micer Francisco Imperial, en llaor del recen nat princep D. Joan, qui després fou lo segon de Castella;
«Todos los amores que ovieron Achiles
Paris e Troilos de los sus señores,
Tristan, Lancerote, de los muy gentiles
Sus enamoradas e muy de valores;
El e su muger ayan mayores
Que los de Paris e los de Vyana
E de Amadis e los de Oryana,
E que los de Blancafor e Flores»
