Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
48
Curial y Guelfa.

La Duquessa fonch deuallada del cadafal, e muntaren hi los dos falsos cauallers, e ences lo foch moriren a cruel e vergonyosa mort.

23.

L

A Duquessa deliurada, que de alegria no sabia ques fes, vench a casa del Emperador, e demana per los seus cauallers, e foren li mostrats: e tantost correch enuers Curial e lexant se li caure als peus los li volgue besar, mas Curial tot vergonyos los li lunya e lleuant la, sagenolla dauant ella dient:—A senyora, per Deus merce, no prengats en tant aço poch que Jacob de Cleues per vos ha fet, car tengut hi es per deute de caualleria, e yo e tot altre caualler erem e som obligats per nostra dignitat: mas clam vos merce queus amprets de mi en totes les coses que yo seruir vos pusca, que yo ho complire per tot mon poder. La Duquessa e sa mare e moltes altres senyores plorauen de goig, de que Curial hauia molt gran vergonya. Perque Lemperador pres los cauallers, e per apartar los de la multitut dela gent quels infestaua, mes los en un retret, e ab poca gent dins ab ell se tanca. Lo gran sopar fonch aparellat e les taules meses: aquells dos cauallers, senyaladament Curial, foren honorablement en la taula collocats; les viandes foren moltes e foren seruits splendidament; perque lo Duch de Bauiera, volent dauant tots usar de la sua magnificencia, hauent una molt bella filla donzella de edat per ventura de quinze anys, e era la pus bella per fama e per fet que en