Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
47
Llibre primer.

sent. Exelleuats los cauallers qui en terra jahien, Lemperador deualla del cadafal e vench a Curial e prenent lo per la ma, li dix:—A valeros caualler, ja plagues a Deu que yo fos tal com tu, e tu fosses Emperador. A honor e gloria de tota la caualleria del mon e de quant te son tenguts los leals cauallers, certes lo Duch de Baviera not satisfaria de tanta honor com li has feta ab la meytat del seu ducat, ne lo Duch Dostalriche (lexem estar sa muller), ab tot quant ha en lo mon. E girant se als altres, dix:—E vosaltres, maluats cauallers, ¿quina pena sera bastant a punir vos de vostres culpes? Diga Curial que vol que de vosaltres sie fet. Respos Curial:—Senyor, no placia a Deu que yo procure la mort a algun caualler: aci son abdosos; alli es la Duquessa de qui es interes; fets ne aço que plasent vos sia, car yo no men entench pus en tremetre. Ja era ora de vespre quant Lemperador trague los cauallers del camp, e com isquessen primers los vençuts, la Duquessa de Baviera que ala porta dela lliça staua sperant la exida de aquells mals homens, los corregue ab les ungles a la cara cridant grans crits:—traydors..! Mas los senyors qui entorn stauen la retengueren e la lunyaren, e axi ab les cares baxes, carregats de vergonya los tragueren del camp. Lemperador comana Jacob de Cleues als Reys de Sicilia e de Boemia, e menaren lo en mig dells fins al palau del Emperador, lo qual pres Curial per la ma, e nulls temps del seu costat lo parti fins que al seu palau, e dins la sua cambra lach mes.