feya continença de leuarse; perque Curial li dix:—Parrot, digues que ha mogut tu e ton companyo a lleuar tan desonest crim ala Duquesa. Parrot respos:—Caualler, demanaho a mon companyo si es viu, car ell to dira, que yo noy se res, sino que so estat aiudador com tu mateix est. Ladonchs Curial mira enuers Jacob, e viu que volia occiure a Otho metentli la daga per lull, mas Curial crida:—No faces, que altre fi deu fer aqueix caualler. E continuant Curial dix a Otho:—Digues, caualler desleal, e ¿quet hauia fet la Duquessa perque a aquest punt la has amenada? Respos Otho:—Certes ella no res, mas Jacob mauia tret de ma honor, lançantme de la priuadesa del Duch e yo no sabent com venjar men pogues, pensi que per aquella via lo poria sobrar e confiant dela caualleria de Parrot empris aquesta batalla, no pensant que a aquest punt vengues. Dix Curial:—Donchs la Duquessa no ha comes lo crim de que la hauets acusada.—Certes, respos Otho, no pas.—Ha maluat caualler, dix Curial, e com has poca part en Deu e en honor de caualleria! Perque appellants los feels, lo dit Otho sens oppressio, confessa dauant ells que malament e a gran tort hauia acusada la Duquessa, pensant que lo Duch trametria algunes gents qui matassen Jacob en lo cami, no creent que vers la Duquessa tan cruelment se volgues captenir. Perque Curial dix als feels:—Senyors, Jacob e yo hauem pus afer en aquesta plaça? Los feels respongueren:—No, que assats basta ço que hauets fet a pre-
