Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/74

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
54
Curial y Guelfa.

E daqui auant feta la encastar en un leo dor ab moltes pedres precioses e perles grosses orientals, la aportaua tots temps penjada dauant los pits. En tal reliquiari fonch mesa la primera letra que Curial hach de la Guelfa. Mes com en aço haguessen ya consumada la resta de la nit, conuidats de Melchior, adormir se retiren. No hagueren gayre estat que lo dia vengue, e lo sol clar e luminos foragita les tenebres de la faç dela terra. Com Melchior de Pando lleuant se, senti ala porta dela posada de Curial gran brogit de trompetes e ministrers e de molta gent notable, e anant a Curial, aquell desperta e li dix:—Curial, lleuats sus, e exits de llit; vets la carrera e encara la casa plena de infinita gent que ve auos per fer vos honor. E axi com ell se lleua, lo Duch Dostalrich fonch vengut acompanyat de molta notable gent, lo qual ala porta de la cambra crida grans crits:—Curial, que es de vos? Perque Curial exint tantost de la cambra feu reuerencia al Duch, e en paraules e mots plasents passaren lo temps una estona, dins la qual Curial fonch acabat de metres apunt.

24.

M

AS Lemperador que la nit passada no hauia tota dormit, enuia a Curial lo donatiu seguent: ço es, una correia grossa dor ab moltes perles de compte e moltes pedres precioses, la qual valia molt gran preu, un collar dor ab perlas tan grosses que per ventura semblants no eren stades vistes, e