Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/79

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
59
Llibre primer.

escalfar, ne home del mon pogue conexer que ella mes a una part que a altre se inclinas, e amoltes senyores les quals, si aquesta no fos, hagueren molts requiridors, feu seruar forçada honestat. E ultra aço totes les coses que feya o deya eren dites e fetes ab tanta gracia e ab tan gran donari que aquesta era admiracio sobirana. Perque com Curial miras aquesta atentament e contemplas particularment totes les sues belleses, tantost furta lo seu cor ala Guelfa ala qual primerament lauia donat, es comença adispondre de presentarlo a Laquesis, la qual tenia los hulls ficats en aquells de Curial e dins si matexa, contenta de la bellesa e caualleria daquell, tota ansiosa, aparellaua noua manera com a Curial plaure pogues. E mentre ells dos stauen axi alienats, una noble donzella apellada Tura, la qual a Curial seruia de coltells, e no menys que Laquesis se era altada dell, sapercebe daço, e veent que Curial no menjaua, axi com aquella qui era assats bella e molt abta dix:—Curial, mirant ami vos oblida lo menjar, o per ventura nous alta mon seruey? Curial ladonchs desperta lo cor e apartant un poch los ulls dalla hont los tenia, alarga la desusada ma al plat e feu continença de menjar. Ladonchs la Duquessa dix:—Tura, plaer mas fet quel has sollicitat, e Tura rient respos:—Senyora, stona ha que ho haguera fet, mas tement la usança de la sua terra que dien que si hom los conuida ells sen van, he callat. La Duquessa ris molt; ladonchs Curial veent que dell reyen ris un poch, mas no fonch poderos a