Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
60
Curial y Guelfa.

respondre. Empero ell menjaua poch e beuia menys, car non gosaua demanar; perço que Laquesis anant ala copa noli giras lasquena. Mas la Duquessa mana a Laquesis que aportas a beure a Curial. Vestia aquest jorn Laquesis una roba de domas blanch forrada de herminis, tota brodada dulls, dels quals exien laços dor fets en diuerses maneres. E jatsia los llaços fossen buyts, certes molts hi eran cayguts e entrels altres Curial, al qual lo llaç estrenyia tant que ja no era a ell lo fugir. Axi Laquesis, acompanyada de molts cauallers e donzelles, ana per la copa e venint la presenta a Curial. Es ver que Curial conexia que li era molt gran carrech pendre la dela ma de Laquesis, e encara li semblaua maior carrech, refusant la, fer lay tenir, perque alargant la ma pres la copa e begue, e com Laquesis cobras la copa, la Duquessa sa mare li dix:—Laquesis, beu lo remanent per amor de Curial e axi ho feu. En apres la Duquessa dix:—Curial queus par de la mia filla? Curial respos:—Certes, senyora, yo crech que vos hauets la pus bella e pus donosa filla del mon. Replica la Duquessa:—E que es allo de que mes vos altats de la mia filla? Respos Curial:—Senyora, totes les coses que yo veig en Laquesis son les pus belles del mon, empero los seus ulls son tan bells que yo no crech que Deu sapia tornar altre volta a ferne altres tals; e certes la sua roba concorda be ab la sua faç. E axi parlant daço e daltres coses lo sopar fonch acabat. No vull musar en descriure les viandes ne en nomenar los conuidats; pens cascu que noy