Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
61
Llibre primer.

fallia res que lo conuit pogues ennobleyir. Mas apres que les taules foren lleuades, lo Duch vench en aquella part, e mana seure la sua filla prop Curial, de que ell fonch tan content com de cosa que auenir li pogues. Segueren axi mateix molts Comtes e grans Barons e dames, damiselles en gran nombre, e aqui jugaren fort alegrement amoltes maneres de jochs segons que en tals festes enles grans corts sacostuma; apres deles quals com fos ya gran part dela nit passada tota la gent sen ana, mas lo Duch no lexa aquella nit Curial exir del seu palau, ans en la cambra on Laquesis dormir solia, molt ricament aparellada, ordona que dormis. Ne encara Melchior de Pando hach poder de parlar una sola paraula ab Curial, tant lo veya circuyt de dones e donzelles que ala cambra lo acompanyaren, perque ab molt gran desplaer, empero ben acompanyat, ala sua casa sentorna. Entrat adonchs Curial en la cambra e feta collacio, la Duquessa dix:—Curial, vets açi lo llit de Laquesis, dormits be e guardats vos que no somiets algun mal. Curial respos:—Senyora, aquest llit bem pens que sia plasent, no empero crech que sia de dormir ne de reposar; perque la Duquessa entenent les paraules de Curial, tota rient, pres comiat ensems ab les altres dones sen ana. Romas adonchs Curial solament ab los seus cambrers, e puys ques viu descarregat de la gent quel infestaua, pres se esment dela cambra de Laquesis la qual viu molt ricament aparellada de totes aquelles coses que ab una senyora tal se pertanyian. E entre les altres coses