Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/96

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
76
Curial y Guelfa.

temps yo no muyra per ell? La mare li dix:—Filla mia, no es mester que axius captengats, mas esforçats vos be e pensats certament que totes les pus belles donzelles e dones del mon y seran, e axi fets que entre aquelles gosets comparar, e vostra tristor no hage tant poder quen furte vostra bellesa en manera que de vos en aquell cas a culpa vostra se fes poca mencio, e que aquell qui araus te en gran stima vos hagues a prear poch; car sapiats que amor no vol cor trist, ne marrit, e axi consolats vos, e fets que li trametats alguna cosa que port per vos en lo torneig a fi quel puscats conexer. Laquesis se consola, esperant anar al torneig, e daqui auant tota la sua cura mes en crexer la sua bellesa, segons que sa mare li hauia consellat.

30.

A

SSATS hauem parlat ara de Laquesis e de Curial e hauem relexada la Guelfa, la qual passaua no poch desig de veure Curial e estaua en continues oracions e deiunis per la salut de aquell, e tots dies del mon hoya tres misses, quant aella vengue la primera letra de la batalla que hauia vençuda en deliurança del prom, de que ella hach molt gran plaer e dins son cor feu tan gran festa que fonch marauella gran. E semblantment lo Marques ne feu fer en sa casa molt gran alegria, e dix moltes paraules en loor de Curial, de que la Guelfa hauia molt gran goig. Empero no ho ho feya apares, ans deya que no era noua cosa que un caualler valent e forts hauent mal