Pàgina:Curial y Güelfa (1901).djvu/98

From Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.
78
Curial y Guelfa.

malaltia, de la qual ells no hauian conexença alguna. Mas com ella pijoras cascun jorn, dix a son frare que sen volia anar aun monastir de dones quey hauia molt deuot e que si morir li conuengues daquest accident, en aquell volia esser soterrada. Perque lo Marques ho loa, e tantost lay aportaren, pregant son frare que hom del mon no la visitas. Hauia entre tant la Guelfa fet fer una imatge de Sant March, molt finament acabada, e si feu fer un altar alla on ella jahia, on feya dir continues misses, e per tots los spitals e altres lochs on podia sentir pobretats feya molt grans almoynes, e pregaua continuament Nostre Senyor Jesuchrist e la gloriosa mare sua, que aiudassen a Curial, e li fessen hauer victoria. Queus dire de Sant March? Certes ella vota deiunar la sua vigilia ab pa e aygua solament tots anys, e vota fer una esgleya a loor sua e dotarla noblement. E axi la enamorada dona, tota anciosa speraua noua que consolar o matarla degues. Vengut adonchs lo dia de Sant March, ella conuida tots quants pobres pogue hauer, e ella matexa a peus descalsos los serui e totes les monges ab ella, de que totes eren marauellades. E aquest dia apres que los pobres foren seruits, ella sens menjar ne beure se mes al llit, e certes totes les monges cregueren que aquest fos lo darrer de la sua vida, perque trameteren per lo Marques, e com ell fos vengut, li dix:—O molt bella sor, ¿e que es lo mal que vos hauets, que hom del mon nol vos ha pogut conexer? Yous prech que