prengats en vos algun esforç, e veiats si hauets desig de alguna cosa que hom donar vos pogues, en manera que axi no defallissets. Ella respos:—Senyor frare, yo no se quiny mal yo he, ne de ma vida tan grossers metges yo viu, car nulls temps algun remey ab tota la sua sciencia man sabut procurar; e placia a Deu, qui es poderos a guarir me e coneix lo meu accident, que ell hi vulla provehir e men traga ala millor part, car yous auis que si ell noy proueeix, dins vuyt jorns yo he per clar que sere fora daquest mon. Mas com la ora deles vespres sacostas, lo Marques dix:—Alas! e en quiny treball deu esser ara Curial? placia Deu que li vulla aiudar. E dites aquestes paraules, pres comiat e girant les spatlles sen ana. La Guelfa oynt aço, demanant la Abadessa, e manant ales altres que li fessen loch, dix:—Senyora, yo muyr. E tantost los hulls entelats e tota la color perduda, inclinant lo cap sobre lo muscle de la Abadessa, caygue; la qual crida grans crits. Les monges que della se eren partides tornaren tantost, e si se esforçauen ab diuerses maneres de arguments reuocar los seus spirits qui sen anauen. Vanament empero se treballauen; la Guelfa certes, en aquest cas era molt pus prop de morta que de viua. Empero, com molt hagues estat, retorna un poch e fet un sospir, totes les dones cridaren:— A Senyora, per Deus merce esforçats vos un poch! A Senyor, Sant March, aiudats li que huy es lo vostre sant dia! Empero com molt fos la Guelfa treba-
