dia; i com nosaltres ja havíem sospitat que en el cor no hi duia taques, com a la roba, gemegavem abans de començar el repartiment, i ell plegava de fer mal i ens enviava de rodillas pera que ls pantalons paguessin la festa de la culpa i del rigor.
Dies hi havia (quan havia de girar el temps) que abans de començar la classe ja estàvem tots agenollats; i com que an els pocs moments plantavem les mans a terra, al donar els tres cops reglamentaris allò semblava una classe de moltons.
Pam... pam... pam!... Iluminad, Señor, nuestro entendimiento y voluntad para que las cosas que hemos aprendido (que haviem d'apendre, en tot cas!) nos sirvan para nuestro provecho espiritual y temporal.
— Amén, — deia l senyor Quim fent anar el cap. — Ahora vamos á ver quién sabe la lección.
Gran i unic silenci sagramental: ningú responia. Bastava que ns preguntessin pera que en aquella casa s callés. Allí la xerrameca tenia de ser espontania i no pas molestada am preguntes indiscretes de coses que cap de nostres tenia gust de saber.
No recordo que mai el senyor Quim hagués edat satisfet. De la trentena d'agenollats, penitents, mai, però mai, va sortir una veu
Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/11
Aquesta pàgina ha estat revisada.
