Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





EL CAVALL DEN PERET



En sent a la tarda, quan el sol començava a cançar-se d'estar enlaire i anava acotxant-se a poc a poc darrera dels núvols, venia a buscar-me la tartana den Peret, allí a un poble de la costa.
 Pujava la capsa de pintar i el cavallet, entrava sota aquell toldo mostrejat a estil de canamaç, i, asseient-me sobre ls coixins, que treien el clin pel llustre, agafava les corretges.
 Tant poca n tenia la bestiola, que, abans de saber si estavem a punt de marxa, allargava l coll tant com podia i, obrint els forats del nas pera pendre vent, tanta arrencada tenia que, en compte de tirar, semblava que l'empenyessin pel darrera. — Xoool — cridavem el personal de dintre; però, cahí : no hi calien bandos ni estiraments de genives! Allò