de l'Hospital són dos rius que vessen gent a la fira, es hermós espectacle aquell rusc d'abelles sota l foc d'un sol brillant : l'anar i venir i deturar-se davant de les improvisades tendes de ruínes; i forma l més extrany contrast veure l poble, de les festes, entre aquelles pobreses i desferres tirades per terra am la més casual incoherencia.
En res s'assembla aquesta fira a les fires de festa. En aquelles, qui va a fer compres hi va pera cumplir un desig : en aquesta es la miseria la que crida ls desgraciats. Allí hi van a guarnir-se de nou : aquí, a vestir-se am lo vell. Allí hi van amb el desig d'adornar el cos: aquí am l'urgencia d'amagar-lo a l'intemperie. En aquelles se vènen ilusions, i en eixa desenganys. Els marxants no ponderen a crits els generos com en aquelles, ont han de lluitar amb el capritxo: aquí saben per endavant que es la desgracia que ha de socórrer la venda, i s'esperen ajeguts i ensomniats que l'infortuni els porti compradors.
No s'ha de preguntar lo que busquen i desitgen a l'acostar-se a la barraca. Descalços se presenten si necessiten sabates; tremolosos de fred si ls falta abric; sense res al cap si ls falta gorra; i allí, entre lo molt i dolent que la miseria apilota, no trien lo que més adorna sinó lo que més abriga, i troben, en aquelles
Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/34
Aquesta pàgina ha estat revisada.
