Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cementiri d'objectes, pobres prendes adobades i endreçadetes pera no morir-se de fred i seguir tirant per la vida.
 Allí va a parar lo que llença l món per fastic o cansanci, lo que empenya la fam en les cases de prestams, lo que vessa del luxe i desprecia l'opulencia. Totes les pobres reliquies que deixa sobre la terra la presencia de la mort, tots els records que abandona l temps am la fredor de l'oblit, allí van a parar; allí jeuen sense calor sobre de les aoeres, mentre 'l sol, am sa hermosa inconsciencia, ilumina aquelles fredes desferres, convertint aquell quadro de miseria en brillant escenari de colors, aon la llum del cel, la vibració de l'espai l l'aire del matí conviden l'home a viure, a oblidar-se de les penes i a gaudir els béns de la terra.
 Allí, entre lo vell, se troba sovint lo antic; i els que sentim l'amor per les deixes del passat; els que escoltem amb atenció la parla del record am la fe de la mania; els que furem entre aquells pobres pilots alguna cosa que ns expliqui les sensacions d'altres temps, ¡quantes sentides histories havem pogut endevinar en aquells pilots de ruínes!
 Tot recorda allí alguna cosa que fou i ja no es res; cada fragment porta en sa patina [il·legible] l contacte d'una carinyosa mà, el segell d'una ilusió o l'urpada del desengany; el frec